EL COMERÇ JUST: EL CAFÉ

• El cafè es cultiva en els països del sud perquè l’arbre del cafè necessita humitat i un clima tropical, i aquestes propietats son pròpies del sud. Aquesta estructura econòmica s’hereta de l’època colonial, molts països depenen d’aquest producte ja que és consumit al nord. Brasil, Colòmbia i Vietnam, per exemple, són els principals països amb més producció.
  
  
• A Uganda, es cultiva cafè Robusta. La venda de cafè significa un 80% d’ingressos al país. Tres quartes parts de la població viuen cultivant aquest producte, però els beneficis son força desiguals perquè la major part son per pagar el deute extern. Com a conseqüència de la forta dependència de l’exterior, l’estabilitat econòmica i social d’aquest país, estan en mans del mercat internacional del cafè. Si el preu baixa afecta al país i als habitants, molts camperols i camperoles arriben a passar gana. Entre 1984 i 1992, el gra va caure un 80%, com a conseqüència de l’empobriment de la població i països veïns, les tensions de les zones dels Grans Llacs d’Àfrica va augmentar. El 1994 va haver un esclat de violència i conflictes armats.
  
  
• La teoria del lliure comerç estableix que tots els països han de poder participar en els mercats internacionals i rebre els beneficis corresponents. Però això no és així perquè els països del nord només li interessen els països del Sud perquè li subministrin matèries primeres a baixos preus i posen entrebancs a l’accés dels productes manufacturats. El final de la guerra freda el procés de globalització de l’economia mundial es va accelerar.
  
  
• El preu del cafè verd es fixa a les borses dels països del Nord; els cafès Aràbica americans a la borsa de Nova York y el cafè Robusta cultivat a Àfrica i Àsia a la borsa de Londres, tots els preus son fixats en països desenvolupats i on son destinats aquests productes.
  
  
• En els països productors del Sud no hi ha indústries transformadores pròpies perquè les barreres proteccionistes del Nord impliquen que sigui molt difícil crear-les. Així els beneficis de la transformació del gra es suma els beneficis de la comercialització del cafè que es concentren en mans de poques transnacionals que impedeixen qualsevol intent de competència comercial. Altres motius de que no hi hagi indústries transformadores al Sud és el temps de vida més limitat que te el producte ja transformat i l’extensió, entre les grans multinacionals, de la pràctica de barrejar diferents varietats.



• En l’injust repartiment, els camperols s’emporten el 4% dels beneficis del cafè.
  
  
• El preu inicial del cafè es de 100 US/100 lliures i el preu final es de 50 US/100 lliures. Quan el preu del producte baixa , repercuteix poderosament en l’economia del país i dels seus habitants. Cada vegada que es produeix una disminució del preu del cafè, els camperols i camperoles passen gana. L’empobriment progressiu de la població i dels països veïns es un dels factors no reconeguts que expliquen l’augment de les tensions a la societat. Tot això pot desembocar en un esclat de violència i en diversos conflictes armats.



• MARCA - PROPIETAT DE
  Marcilla - Sara Lee Southern Europe
  Saimaza - Kraft Jacobs Suchard
  Eko - Nestlé
  Soley - Sara Lee Southern Europe
  Nescafé - Nestlé
  Bonka - Nestlé
  
  
• SETEM és federació d'ONG de solidaritat internacional nascuda en 1968 que centra el seu treball independent a consciència a la nostra societat de les desigualtats Nord-Sud, denunciar les seves causes i promoure transformacions socials, individuals i col·lectives, per a aconseguir un món més just i solidari.
  
  
• Els nostres camps d’actuació són:
  

- La sensibilització i formació a través de cursos, viatges, tallers publicacions i campanyes.

- La promoció d’alternatives, principalment de Comerç Just, per mitjà de campanyes, programes especialitzats i venda de productes.

- La solidaritat amb organitzacions del Sud mitjançant intercanvis i activitats de cooperació.

• Els productes que presenta SETEM en la botiga on-line provenen majoritàriament de països del Sud i estan produïts i comercialitzats amb criteris de comerç just: sense explotació infantil, pagant salaris justos als artesans, retribuint per igual a dones i homes, respectant l’entorn, fomentant la participació dels treballadors. Hi venen :
  

- Alimentació i begudes.

- Llibres i material educatiu.

- Material d’escriptori.

- Complements i bijuteria.

- Articles tèxtils.

- Llar i decoració.

- Jocs i Infantil.